[Article] Sense beques no hi ha Bolonya

Us oferim un article de Pere Aragonès, diputat de les JERC al Parlament de Catalunya, sobre la problemàtica que suposa la implementació de l’EEES a Catalunya en el marc d’un finançament insuficient i una centralització de les decisions estratègiques en aquest àmbit des de Madrid.

“Els estudiants catalans suposen el 15% del total estatal i reben el 8% de les beques”

Aquest nou curs l’aplicació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior és una realitat. El nou mètode pedagògic que s’aplica als estudis de grau (que substitueixen les actuals llicenciatures), basat en el treball de l’estudiant i l’avaluació contínua, requereix de més hores d’estudi que no pas el sistema anterior i hi ha molts alumnes -en especial el qui combinen estudis i feina- que no saben d’on treure el temps. Per aquesta raó, les mobilitzacions d’aquesta setmana – amb els representants de la qual s’ha reunit la militant d’Esquerra i responsable de política universitària de la Generalitat, Blanca Palmada- han estat molt nombroses.

L’aplicació de l’EEES teòricament suposa una homologació dels estudis superiors a tot Europa i persegueix una millora del capital humà de les nostres societats. Fins aquí, tot perfecte. Però un canvi d’aquestes característiques comporta riscos, i entre ells el risc de l’elitisme, de deixar persones al marge del canvi que suposa aquest procés. Per això, som molts els que creiem que la implantació del Pla Bolonya ha d’anar acompanyada de l’establiment d’un sistema de beques, com els altres països d’Europa que destaquen per l’excel·lència dels seus sistemes universitaris. Per tant, podem afirmar que sense beques Bolonya no és possible.

El fons de beques per a l’educació superior encara avui és gestionat pel Ministeri d’Innovació i Ciència i no per les Comunitats Autònomes (encara que hi ha un sentència del Tribunal Constitucional que obliga a territorialitzar la quantia de les ajudes), i el traspàs de es beques (amb els fons adequats, és clar) és un dels temes que sempre planen en les negociacions entre el govern català i l’espanyol. La conseqüència del no traspàs és ben clara: els estudiants catalans suposen el 15% del total estatal i reben el 8% de les beques.

Per revertir aquesta situació el març passat vaig demanar al Conseller Josep Huguet en una sessió del Ple del Parlament que urgís el traspàs de les beques a la Generalitat i que impulsés ajudes per a l’educació superior. El Conseller ens va donar la raó i va reclamar al ministeri una vegada més el traspàs, i també a desenvolupar -tenint en compte el marge que deixa el dèficit crònic de finançament de la Generalitat a causa de l’espoli fiscal- fórmules financeres per poder aplicar el Pla Bolonya sense que provoqués desigualtats. Les beques i ajudes de la Generalitat que s’han convocat per aquest curs en són una bona mostra.

Som conscients que encara falta molt camí per recórrer, però després que la Generalitat hagi complert amb el seu compromís d’augmentar les ajudes, cal reclamar a qui usurpa els diners de la nostra economia a través de l’espoli fiscal i qui reté les beques generals i els fons que en depenen -el govern espanyol- que es mulli d’una vegada per totes. Com diuen les JERC, Espanya és crisi, i en aquest cas és crisi estudiantil. El traspàs i la dotació suficient de les beques (i més en un moment de crisi en què la monarquia no es congela el sou), és més urgent que mai.