“900 €. Potser el mes que ve no cobraràs ni això“. Aquest és el lema del bitllet modificat que s’ha repartit entre el veïnat de Sant Andreu acompanyant el manifest de les JERC-St Andreu.
L’acte, que s’ha dut a terme a la Plaça del Comerç el passat dimecres 28 a les 18 hores, vol conscienciar a la gent del greu problema que suposa pel jovent la falta d’oportunitats derivada d’aquesta crisi.
La pancarta, amb el text: “2009: 30% de joves a l’atur. 2010: 40% de joves a l’atur? ho permetrem?“, il·lustra la conjuntura actual, creada per la falta d’un model econòmic basat en una indústria que aporti valor afegit i la decadència dels sectors en els que, irresposablement, s’ha centrat el creixement econòmic del nostre país: construcció i turisme. Tot això ens ha dut a una situació en la que el jovent, independentment del seu nivell acadèmic, té excessives complicacions per accedir al mercat laboral.
Les JERC considerem essencial la mobilització social del jovent per tal d’evitar que amb l’excusa de la crisi s’ens neguin les oportunitats a les que tenim dret.
Socialitzem la llibertat: destruïm les desigualtats!
Us oferim un nou article, aquest cop d’Antoni Garcia, sobre la política ambiental espanyola
“Durant els anys del govern ZP les problemàtiques ambientals han augmentat sense fre”
Destrucció del territori, especulació urbanística, contaminació , nuclears, transvasaments de les conques hídriques és sinònim de “política ambiental” espanyola. Durant aquest anys aquesta nefasta política del govern ZP no només no s’ha frenat , sinó tot al contrari les problemàtiques ambientals han augmentat sense fre. Un dels exemples més clars d’aquesta política antiecològica del goven espanyol és l’incompliment del Protocol de Kyoto i la crísi energètica.
El nou rècord espanyol d’emissions de gasos hivernacle a posat novament de manifest la poca credibilitat del president Jose Luís Rodríguez Zapatero amb la protecció del Clima i en el desenvolupament d’un nou model energètic basat en les energies netes i renovables.
Aquesta dependència d’Espanya fa que sobre el nostre territori és prenguin decisions que suposen una greu agressió ambiental com són la MAT i l’imposició d’infraestructures que promouen un model de mobilitat insostenible basat en la destrucció del medi natural i en l’augment de les emissions de CO2, com és el cas del polèmic IV cinturó.
Si aquest fets consumats de l’Estat Espanyol li afegim que als Països Catalans tenim unes xarxes de distribució energètica obsoletes, la majoria de les centrals nuclears ,amb una política de seguretat nefasta, i un Decret espanyol que restringeix el desenvolupament del nostre potencial en energies renovables podem afirmar que l’hipoteca d’Espanya ens condemna a un model energètic basat en els combustibles fòssils,les energies brutes i perilloses .
Davant aquest cúmul de despropòsits només la via independentista farà possible la nostra sobirania energètica per desenvolupar sense cap tipus d’interferències un model energètic basat en l’abandonament progressiu de l’energia nuclear i l’assoliment d’un Països Catalans cent per cent renovables.
Us oferim un nou article, de l’asociació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears, sobre el dret a l’abortament i el debat sobre la futura reforma de la llei actual
“Un cop més, les promeses i expectatives creades pel partit que actualment regenta el Govern de l’Estat, PSOE, no seran complertes”
Fa més de 30 anys que des de l’Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears treballem i lluitem a favor del dret de les dones a decidir sobre el propi cos. El debat ha viscut moltes fases però, actualment, ja no s’ha de decidir si estem a favor o en contra de l’avortament perquè això es va decidir fa 23 anys. Avui, cal parlar sobre la realitat de l’avortament a l’Estat Espanyol i sobre la seva història més recent marcada, un cop més, per l’economia i la hipocresia.
Per començar, s’ha de considerar l’avortament com un dret i un fet, mai com una obligació. Cada cop es fa més necessari fer un bon ús del lèxic per normalitzar aquesta situació viscuda per dones i professionals. Així doncs, estem a favor de l’elecció de la maternitat en cap moment som, ni se’ns pot anomenar, proavortistes, no fomentem l’avortament, estem a favor del dret a l’avortament com a decisió lliure de la dona.
Al anys 70 existien dos casos diferenciats de dones: les que la seva situació econòmica els hi permetia viatjar a països com Holanda o Anglaterra, on la legislació garantia l’assistència a un avortament segur, i la resta que patien avortaments clandestins amb conseqüències molt greus de mortalitat (400 a l’any), morbiditat i freqüentment amb penes de presó. A partir del 1985, amb la despenalització dels 3 supòsits, la mortalitat i morbiditat derivada de la pràctica d’una interrupció de l’embaràs en centres sanitaris acreditats s’ha reduït per sota de l’1 per mil. Als anys 90 se celebraren diverses conferències internacionals d’on sorgiren els drets sexuals i reproductius com a part indissoluble dels drets humans. Aquests inclouen el de decidir si tenir o no tenir fills/es. Els acords resultants d’aquestes conferències van ser signats i ratificats pel govern de l’Estat Espanyol juntament amb 178 estats més, la qual cosa obliga a posar en funcionament polítiques de compliment dels acords signats. Recordem, també, la Resolució 1607/2008 que el Consell d’Europa va fer pública l’abril del 2008, reconeixent l’avortament com un dret, remarcant que la llibertat de les dones per a decidir sobre el seu cos ha de ser respectada i que els governs dels Estats membres han de garantir que la interrupció de l’embaràs sigui una pràctica accessible i segura. En aquesta resolució es feia referència a països com Irlanda, Andorra i Malta, on l’avortament és il·legal, i avisava a l’Estat espanyol sobre la inseguretat que provoca l’actual legislació.
Al llarg de la setmana passada les JERC hem tingut l’oportunitat d’explicar al món que Espanya és crisi. Ras i curt. Per una banda, en Gerard Coca, portaveu nacional de la primera organització política juvenil dels Països Catalans, les JERC, es va desplaçar fins a Belem, a la desembocadura del riu Amazones, al Brasil. En aquesta ciutat del nord del Brasil s’hi desenvolupava el Fòrum Social Mundial, un esdeveniment mundial per dir ben fort que un altre món és possible, i que el respecte dels pobles, de les dones, dels treballadors, dels indígenes i del medi ambient han de ser els pilars per construir un món de tots i per a tots.
Per altra banda, una delegació de les JERC ha estat aquesta setmana passada a Bolívia per treballar en un projecte de cooperació i formació política amb les joventuts del Movimiento al Socialismo (MAS) del primer president indígena de la història de la república andina, Evo Morales. D’aquesta manera les JERC han contribuït a estructurar una organització més forta i eficient per Bolívia la governin els bolivians, i no les multinacionals al servei de la butxaca d’uns pocs als Estats Units i a l’Estat espanyol.
El fet que les JERC duguem a terme activitats a l’estranger és molt important per la internacionalització de la causa catalana, per aconseguir més i millors suports de l’exterior, i per deixar molt clar que l’Espanya d’avui és la mateixa que va espoliar Amèrica durant segles!
La Joventut Socialista de Catalunya i les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya han demanat en una moció que l’Ajuntament de Tarragona retiri la medalla d’or de la ciutat que ostenta el dictador Francisco Franco des de 1952. Aquesta iniciativa és la segona vegada que es portarà a plenari ja que el 2001 no va ser aprovada perquè requeria els vots unànimes de tots els regidors i dos d’ells s’hi van oposar. Ara, amb l’aprovació de la Llei de la Memòria Històrica com a referent, els joves del PSC i d’ERC confien que la proposta tiri endavant ‘en favor dels valors democràtics’.
La JSC i les JERC insten al Partit Popular i a CiU a demostrar el seu caràcter democràtic amb els vots a favor de la moció i confien que no es torni a repetir la situació viscuda el 19 de febrer del 2001. Aleshores en votació secreta dos regidors van oposar-se a una moció similar, defensada per ERC, i no es van poder iniciar els tràmits per aquesta retirada. La votació havia de ser unànime i s’havia de comptar amb dues terceres parts de la corporació presents en la votació, condició que continua vigent, segons el reglament del plenari.
Tant la JSC com les JERC apel·len al record dels qui van viure la repressió feixista i a la necessitat d’avançar en la defensa dels drets humans, la llibertat i la convivència cívica de la societat perquè es prengui la decisió, d’una vegada per totes, de retirar la màxima condecoració de la ciutat a aquest dictador.
La moció serà debatuda en el proper ple que s’ha de celebrar la setmana vinent i serà defensada pel portaveu d’ERC, Sergi de los Rios. De tirar-se endavant, l’Ajuntament seguiria la línia d’altres administracions catalanes i de la resta de l’Estat. A Catalunya l’Ajuntament de Girona va retirar-li el títol d’alcalde perpetu mentre que a Lleida es va aprovar retirar-li la medalla d’or. Les diputacions corresponents també van donar aquest pas. Pel que fa a l’Ajuntament de Barcelona no hi consta cap condecoració equivalent atorgada al dictador.
Les JERC i Esquerra han creat un òrgan de coordinació per fer front als efectes de la crisi en els joves. Aquest òrgan, que es reunirà periòdicament, està format pel secretari de Polítiques Socials d’ERC, Josep Ginesta, el diputat d’Esquerra al Congrés, Joan Tardà, el secretari general de Joventut, Eugeni Villalbí, el diputat de les JERC i Esquerra al Parlament, Pere Aragonès, el portaveu nacional de les JERC, Gerard Coca i la secretària de Coordinació Institucional de les JERC, Gemma Lago.
Entre els objectius que s’han fixat es troba el de realitzar anàlisis periòdiques de les dades d’ocupació i fer propostes i buscar solucions especialment en els eixos d’ocupació, davant l’augment significatiu de l’atur en la població juvenil; formació professionalitzadora i habitatge.
A més, han constatat amb preocupació com en la compareixença que va fer ahir el ministre de Treball, Celestino Corbacho, davant la comissió de Treball del Congrés va obviar en tot moment mesures específiques adreçades a joves, un col·lectiu especialment afectat per la crisi. De fet, entre les deu línies de treball presentades pel ministre cap d’elles feia referència a l’ocupació juvenil i la seva qualitat.
El passat 6 de gener es va detenir a un jove de Vilafranca del Penedès. La detenció i l’execució d’ingrés a la presó es basa en una ordre de crida i cerca dictada el mes de maig del 2008 -que no havia estat notificada- arran d’una sentència condemnatòria relativa a la manifestació antifeixista del 12 d’octubre de 1998. Al ser una condemna inferior a dos anys no hauria de suposar ingrés a presó, tot i, la titular del Jutjat Penal núm. 15 de Barcelona, Isabel Gallardo, ha recuperat uns antecedents per insubmissió per justificar un possible empresonament.
Per tots aquests motius les JERC volem fer públic el nostre suport a l’afectat davant d’aquesta mostra flagrant d’injustícia,i sumar-nos a la demanda de l’arxivament del cas.Aixímateix també animem a tot el jovent independentista a participar dels diversos actes de protesta que s’estan organitzant des de la campanya de suport que s’ha organitzat.
Us oferim el vídeo amb les imatges de l’acte del passat dia 6 de desembre en que el jovent independentista vam protestar contra la constitució espanyola, en motiu dels 30 anys de la seva aprovació.
Les JERC-Ripoll, en el context de la presentació del marc general de la campanya “Espanya és crisi” van realitzar un primer acte reivindicatiu davant de la caserna de la Guardia Civil.
Militants de l’organització van desplegar una pancarta que, sota el lema “Habitatge SÍ, Caserna NO”, exigia el retorn de la caserna de la Guardia Civil al poble de Ripoll per destinar-li l’ús social que creiem que hauria de tenir.
Les JERC-Ripoll volen mostrar d’aquesta manera el seu rebuig a l’inversió de l’estat d’1,4 milions d’euros pel rehabilitament de l’edifici, tot mantenint-hi el seu ús actual. El manteniment d’aquest edifici enorme i infrautilitzat, en el context actual de crisi, és un greu atac als col·lectius més desafavorits: els joves i la gent gran, ja que impedeix l’ús de l’edifici com a habitatge per aquests col·lectius. En aquest sentit, creuen que aquests 1,4 milions d’euros s’haurien de destinar a aquest objectiu.
Alhora, consideren que l’obstinació de l’estat per mantenir l’ús actual de l’edifici només s’explica per la voluntat de mantenir la Guardia Civil al territori i a qualsevol preu, deixant en evidència el malbaratament de recursos a què ens té acostumats l’estat i reforçant l’idea que Espanya és sinònim de crisi pels ripollesos i les ripolleses.
Finalment, el jovent independentista de Ripoll volen deixar clar que no descarten futures accions si es manté la situació actual i que seguirem manifestant la nostra oposició al manteniment de la caserna.
“900 €. Potser el mes que ve no cobraràs ni això“. Aquest és el lema del bitllet modificat que s’ha repartit entre el veïnat de Sant Andreu acompanyant el manifest de les JERC-St Andreu.
Al llarg de la setmana passada les JERC hem tingut l’oportunitat d’explicar al món que Espanya és crisi. Ras i curt. Per una banda, en 
