• Contacta amb la campanya:

    crisi@jerc.cat
  • Fotos de la campanya

  • Anuncis

Les JERC-Sant Andreu contra la precarietat laboral juvenil

Les JERC - Sant Andreu protesten contra la precarietat laboral juvenil 900 €. Potser el mes que ve no cobraràs ni això“. Aquest és el lema del bitllet modificat que s’ha repartit entre el veïnat de Sant Andreu acompanyant el manifest de les JERC-St Andreu.

L’acte, que s’ha dut a terme a la Plaça del Comerç el passat dimecres 28 a les 18 hores, vol conscienciar a la gent del greu problema que suposa pel jovent la falta d’oportunitats derivada d’aquesta crisi.

La pancarta, amb el text: “2009: 30% de joves a l’atur. 2010: 40% de joves a l’atur? ho permetrem?“, il·lustra la conjuntura actual, creada per la falta d’un model econòmic basat en una indústria que aporti valor afegit i la decadència dels sectors en els que, irresposablement, s’ha centrat el creixement econòmic del nostre país: construcció i turisme. Tot això ens ha dut a una situació en la que el jovent, independentment del seu nivell acadèmic, té excessives complicacions per accedir al mercat laboral.

Les JERC considerem essencial la mobilització social del jovent per tal d’evitar que amb l’excusa de la crisi s’ens neguin les oportunitats a les que tenim dret.

Socialitzem la llibertat: destruïm les desigualtats!

Anuncis

[Article] Reclamem la llei d’avortament més progressista d’Europa

Us oferim un nou article, de l’asociació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears, sobre el dret a l’abortament i el debat sobre la futura reforma de la llei actual

“Un cop més, les promeses i expectatives creades pel partit que actualment regenta el Govern de l’Estat, PSOE, no seran complertes”

Fa més de 30 anys que des de l’Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears treballem i lluitem a favor del dret de les dones a decidir sobre el propi cos. El debat ha viscut moltes fases però, actualment, ja no s’ha de decidir si estem a favor o en contra de l’avortament perquè això es va decidir fa 23 anys. Avui, cal parlar sobre la realitat de l’avortament a l’Estat Espanyol i sobre la seva història més recent marcada, un cop més, per l’economia i la hipocresia.

Per començar, s’ha de considerar l’avortament com un dret i un fet, mai com una obligació. Cada cop es fa més necessari fer un bon ús del lèxic per normalitzar aquesta situació viscuda per dones i professionals. Així doncs, estem a favor de l’elecció de la maternitat en cap moment som, ni se’ns pot anomenar, proavortistes, no fomentem l’avortament, estem a favor del dret a l’avortament com a decisió lliure de la dona.

Al anys 70 existien dos casos diferenciats de dones: les que la seva situació econòmica els hi permetia viatjar a països com Holanda o Anglaterra, on la legislació garantia l’assistència a un avortament segur, i la resta que patien avortaments clandestins amb conseqüències molt greus de mortalitat (400 a l’any), morbiditat i freqüentment amb penes de presó. A partir del 1985, amb la despenalització dels 3 supòsits, la mortalitat i morbiditat derivada de la pràctica d’una interrupció de l’embaràs en centres sanitaris acreditats s’ha reduït per sota de l’1 per mil. Als anys 90 se celebraren diverses conferències internacionals d’on sorgiren els drets sexuals i reproductius com a part indissoluble dels drets humans. Aquests inclouen el de decidir si tenir o no tenir fills/es. Els acords resultants d’aquestes conferències van ser signats i ratificats pel govern de l’Estat Espanyol juntament amb 178 estats més, la qual cosa obliga a posar en funcionament polítiques de compliment dels acords signats. Recordem, també, la Resolució 1607/2008 que el Consell d’Europa va fer pública l’abril del 2008, reconeixent l’avortament com un dret, remarcant que la llibertat de les dones per a decidir sobre el seu cos ha de ser respectada i que els governs dels Estats membres han de garantir que la interrupció de l’embaràs sigui una pràctica accessible i segura. En aquesta resolució es feia referència a països com Irlanda, Andorra i Malta, on l’avortament és il·legal, i avisava a l’Estat espanyol sobre la inseguretat que provoca l’actual legislació.

Continua llegint

Nou òrgan de coordinació JERC-ERC per tractar els efectes de la crisi sobre el jovent

Les JERC i Esquerra han creat un òrgan de coordinació per fer front als efectes de la crisi en els joves. Aquest òrgan, que es reunirà periòdicament, està format pel secretari de Polítiques Socials d’ERC, Josep Ginesta, el diputat d’Esquerra al Congrés, Joan Tardà, el secretari general de Joventut, Eugeni Villalbí, el diputat de les JERC i Esquerra al Parlament, Pere Aragonès, el portaveu nacional de les JERC, Gerard Coca i la secretària de Coordinació Institucional de les JERC, Gemma Lago.

Entre els objectius que s’han fixat es troba el de realitzar anàlisis periòdiques de les dades d’ocupació i fer propostes i buscar solucions especialment en els eixos d’ocupació, davant l’augment significatiu de l’atur en la població juvenil; formació professionalitzadora i habitatge.

A més, han constatat amb preocupació com en la compareixença que va fer ahir el ministre de Treball, Celestino Corbacho, davant la comissió de Treball del Congrés va obviar en tot moment mesures específiques adreçades a joves, un col·lectiu especialment afectat per la crisi. De fet, entre les deu línies de treball presentades pel ministre cap d’elles feia referència a l’ocupació juvenil i la seva qualitat.

Joves i crisi: precaritzem la precarietat!

Us oferim un nou article, aquest cop gira al voltant dels afectes de la crisi en les condicions laborals del jovent català, ja de per si prou castigat, i que s’ha vist perjudicat en els darrers temps. És un article de Roger Tugas, Secretari de Comunicació de l’Espai Jove de la Intersindical-CSC.

“El jovent, no només no ha provocat la crisi, sinó que no ha viscut el procés en el qual s’ha gestat i s’ha trobat de cop la bombolla als nassos i una eterna precarietat que ara s’endureix encara més”

Plou sobre mullat en la situació laboral del jovent treballador català. Com si no n’hi hagués prou, acostumats/des com estàvem a situacions precàries, amb contractes escombraria i sous de misèria, a més de dificultats per accedir a serveis bàsics com el de l’habitatge, la crisi ens ho posa encara més difícil.

I és que les característiques dels i les joves són les clau per tal que una situació com l’actual els i les hi afecti durament. Això és així, bàsicament, per la modalitat de contractació (temporals) i pel sector de la feina (serveis) predominants. D’aquesta manera, tot i que les grans portades se les enduen els ERO a les empreses d’automoció i complements, aquest no és el sector que més estigui patint directament la crisi, com a mínim en termes absoluts. Els seus acomiadaments massius són importants per la repercussió que tenen de cop a moltes famílies i per les conseqüències indirectes en altres llocs de treball (sobretot en relació a la reducció del poder adquisitiu i de consum de la persona acomiadada i familiars), però cal recordar que el sector terciari ha estat el que més desocupats/des ha produït en el darrer any, amb un total de 126.198 de nous, molt per sobre del segon sector més afectat, el de la construcció, amb 69.030 nous desocupats/des. Quan tenim en compte que la majoria del jovent treballa en el sector serveis, podem començar a imaginar-nos els motius pels quals l’augment de l’atur que l’hi afecta és més de 8 punts superior a la mitjana catalana. Igualment, cal saber que l’Estat espanyol és, amb diferència, aquell que presenta unes xifres més altes a nivell d’Unió Europea i OCDE quant a atur juvenil.

Continua llegint

El jovent, els primers en patir la crisi

Els resultats de la darrera Enquesta de Joventut indiquen que els joves són un dels col·lectius més afectats per l’actual crisi econòmica. L’increment de l’atur i l’alta temporalitat laboral fan cada dia més difícil l’emancipació.

Els joves són un dels col·lectius més vulnerables davant de l’actual situació de recessió econòmica i els que possiblement han rebut els primers impactes. Així ho constata l’Enquesta de Joventut 2007, presentada el divendres passat pel secretari de Joventut, Eugeni Villalbí, i la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila. Segons les dades d’aquest estudi, durant el 2008 l’emancipació dels més joves, que havia incrementat força aquests darrers deu anys, s’ha estancat. Una dada que s’explica per molts factors, tal i com desglossa l’enquesta.

Un dels més significatius és l‘augment dels joves aturats: el tercer trimestre del 2008, el 16% dels joves de 16 a 29 anys s’ha quedat sense feina. Tot i que la desocupació ha afectat especialment els nois, les noies han sofert una discriminació important en la quantia dels sous. L’enquesta palesa que un 62% dels joves cobren un sou igual o inferior a 1.000 € mensuals nets, i que, mentre que la mitjana és de 1.019 € mensuals en el cas dels homes, la de les dones és de 857 €.

Feines temporals, una trava per a l’emancipació

Un factor imprescindible per comprendre el deteriorament de les condicions de vida dels joves és la temporalitat laboral, que ja afecta el 43,7% dels menors de trenta anys. Una xifra que triplica la temporalitat registrada entre els adults.

Tots aquests factors incideixen sobre els joves provocant dues tendències, com apunta l’enquesta. D’una banda, s’allarga el període de joventut, perquè s’endarrereix l’entrada dels joves al mercat laboral i es complica fins i tot el procés de trobar la primera feina. Per altra banda, el tradicional camí cap a la vida adulta sofreix sovint moltes reculades, ja que augmenten els casos de persones que deixen els estudis per tornar-los a emprendre més endavant, els que són acomiadats o se’ls acaba el contracte temporal, i els que acaben tornant a casa dels pares temps després d’haver-se emancipat. L’enquesta comptabilitza que el 54% dels joves ha protagonitzat una trajectòria estroncada d’aquestes característiques.

Acabar el mes amb números vermells

Malgrat ser la generació més ben formada de la història, els joves d’avui no aconsegueixen trobar una feina que s’adeqüi al seu nivell formatiu, segons l’Enquesta. El 52,2% d’aquests tenen feines que requereixen un nivell d’instrucció inferior al seu, i quatre de cada cinc enquestats manifesten que poden estalviar poc o gens. Aquest endeutament és més greu entre els que ja han fet el pas d’emancipar-se. En aquest sentit, una de les conclusions de l’enquesta de Joventut és clarificant: la meitat dels joves emancipats perceben que la seva situació econòmica és pitjor o molt pitjor que la dels seus pares.

Conclusions de l’enquesta de Joventut

182.000 joves aturats als Països Catalans

Els joves, els reis de la precaritat laboral

[Article] La incompetència espanyola mata

En motiu deldia internacional contra la violència envers les dones ,que es celebrà el proper dia 25, us oferim aquest article de Sara Bailac, Secretaria Nacional de la Dona de les JERC, en que s’expossen les mancances de l’estat espanyol a l’hora de fer front a aquesta problemàtica.


“El compromís de l’Estat espanyol per l’eradicació de la violència masclista, és ,ara per ara, paper mullat”


Són tantes les dones que pateixen la violència masclista que sembla evident que les administracions públiques haurien de dedicar els màxims esforços a eliminar-la. Però ja sabem que Espanya mai compleix. Després d’aprovar una llei contra la violència de gènere, ara fa quatre anys, i atribuir-se en exclusiva la defensa dels drets de les dones se’ls ha començat a veure el llautó. I és que la llei queda en paper mullat si no es destinen els recursos necessaris per a la seva execució.

Espanya no compleix. Com s’explica si no, que al 77% dels jutjats les dones hagin de compartir la sala d’espera amb els seus agressors abans d’entrar al judici? Això ens explica per què moltes es veuen pressionades a retirar les denúncies i per què moltes no gosen denunciar els maltractaments. Com s’explica, si no és per la incompetència espanyola, que només 39 dels 405 jutjats de violència tinguin els mecanismes electrònics per garantir el compliment de les mesures d’allunyament? No és d’estranyar que els agressors incompleixin les ordres d’allunyament si no hi ha cap manera de controlar on són.

Continua llegint